un
estudi de la NASA afirma que l'agost del 2016 a sigut l'any més
calorós amb diferència respecte als 137 anys anteriors (la data més
antiga on es guarden registres)
Una de las principal conseqüències de l'escalfament global és: el desglaç. Un clar exemple és Groenlàndia, que entre 2011 i 2014 va perdre més d'un bilió de tones de gel. Quasi ve el doble de massa que es va perdre les dues dècades passades.
Nombrosos estudis predeien el mateix: l'augment de 2 a 6 graus centígrads a finals de segle.
Una de las principal conseqüències de l'escalfament global és: el desglaç. Un clar exemple és Groenlàndia, que entre 2011 i 2014 va perdre més d'un bilió de tones de gel. Quasi ve el doble de massa que es va perdre les dues dècades passades.
Nombrosos estudis predeien el mateix: l'augment de 2 a 6 graus centígrads a finals de segle.
L'amenaça
creix i per tant les conseqüències, la NASA has sentenciat que
s'apropa el fi del món però culpa del ràpid augment de
l'escalfament.
Tot hi aixo no diu que sigui el fi del planeta sinó de la vida tal i com la coneixem, en especial la flora i fauna del nostre planeta blau, és a dir, la temperatura elevada extingiria a segons que animal i una vegada comenci aquest procés la cadena alimenticia és veure greument afectada fins al punt de poder acabar amb la especie humana.
Un estudi internacional realitzat a gran escala conclou que l'escalfament climàtic afecta més que mai als mars i oceans
Un total de 80 científics de dotze països van participar en la investigació, que va ser presentada davant el congrés de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) celebrat a Honolulu.
Els resultats nos est afavoreixen en absolut, el treball afirma que al voltant d'un 93 per cent de l'escalfor provocada per l'augment de temperatura s'ho emporten els oceans i mars del nostre planeta.
Aquest percentatge ve sent igual des dels anys 70, és per això que la part terrestre de la terra no està tan afectada per aquest fenomen, el que dona lloc a què es prengui a la lleugera tal com diu: Cesc Batlle, enginyer industrial, treballa a 3esi, una empresa canadenca de software industrial.
''¿Ens podem permetre mirar cap a una altra banda amb el canvi climàtic?
De cap manera. Així mateix ens interpel·la Naomi Klein a Això ho canvia tot (Empúries). La seva tesi és que, com que la ciència ens diu inequívocament que ens hem de descarbonitzar molt ràpid i d'aquí molt poc temps, ja no és possible efectuar aquesta transició a dins del marc del capitalisme com el coneixem. O no fem res, i l'escalfament ho canvia tot per nosaltres de manera descontrolada, o canviem dràsticament el sistema. L'escalfament és una amenaça a l'espècie humana que ens obliga a canviar el model capitalista.
Per què creu que aquesta és la pitjor, amb tantes crisis que afligeixen el planeta?
Si excedim certs nivells d'escalfament, llavors es posaran en marxa mecanismes que encara escalfaran més el planeta, com el desglaç de l'Àrtic o l'alliberació de metà del permafrost a Sibèria, i que ja no controlarem nosaltres. En altres paraules, passats certs llindars, el planeta ens arrabassarà el termòstat i ja hi no podrem fer res. D'aquí la urgència de no superar aquests llindars.
¿Té una visió pessimista de com els estats s'enfronten al problema?
Malauradament sí. Les conseqüències de l'escalfament (sequeres, reducció de la producció d'aliments, etc.) no ocorren en el buit, sinó en països concrets, i alguns ja estan al límit. De fet, un premi Nobel d'economia argumenta que la Primavera Àrab és la primera conseqüència política de l'escalfament. Si no aconseguim posar-nos en marxa ara, les possibilitats de cooperació internacional quedaran dinamitades quan els estats comencin a fer fallida. Serà el campi qui pugui.''
Tot hi aixo no diu que sigui el fi del planeta sinó de la vida tal i com la coneixem, en especial la flora i fauna del nostre planeta blau, és a dir, la temperatura elevada extingiria a segons que animal i una vegada comenci aquest procés la cadena alimenticia és veure greument afectada fins al punt de poder acabar amb la especie humana.
Un estudi internacional realitzat a gran escala conclou que l'escalfament climàtic afecta més que mai als mars i oceans
Un total de 80 científics de dotze països van participar en la investigació, que va ser presentada davant el congrés de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) celebrat a Honolulu.
Els resultats nos est afavoreixen en absolut, el treball afirma que al voltant d'un 93 per cent de l'escalfor provocada per l'augment de temperatura s'ho emporten els oceans i mars del nostre planeta.
Aquest percentatge ve sent igual des dels anys 70, és per això que la part terrestre de la terra no està tan afectada per aquest fenomen, el que dona lloc a què es prengui a la lleugera tal com diu: Cesc Batlle, enginyer industrial, treballa a 3esi, una empresa canadenca de software industrial.
''¿Ens podem permetre mirar cap a una altra banda amb el canvi climàtic?
De cap manera. Així mateix ens interpel·la Naomi Klein a Això ho canvia tot (Empúries). La seva tesi és que, com que la ciència ens diu inequívocament que ens hem de descarbonitzar molt ràpid i d'aquí molt poc temps, ja no és possible efectuar aquesta transició a dins del marc del capitalisme com el coneixem. O no fem res, i l'escalfament ho canvia tot per nosaltres de manera descontrolada, o canviem dràsticament el sistema. L'escalfament és una amenaça a l'espècie humana que ens obliga a canviar el model capitalista.
Per què creu que aquesta és la pitjor, amb tantes crisis que afligeixen el planeta?
Si excedim certs nivells d'escalfament, llavors es posaran en marxa mecanismes que encara escalfaran més el planeta, com el desglaç de l'Àrtic o l'alliberació de metà del permafrost a Sibèria, i que ja no controlarem nosaltres. En altres paraules, passats certs llindars, el planeta ens arrabassarà el termòstat i ja hi no podrem fer res. D'aquí la urgència de no superar aquests llindars.
¿Té una visió pessimista de com els estats s'enfronten al problema?
Malauradament sí. Les conseqüències de l'escalfament (sequeres, reducció de la producció d'aliments, etc.) no ocorren en el buit, sinó en països concrets, i alguns ja estan al límit. De fet, un premi Nobel d'economia argumenta que la Primavera Àrab és la primera conseqüència política de l'escalfament. Si no aconseguim posar-nos en marxa ara, les possibilitats de cooperació internacional quedaran dinamitades quan els estats comencin a fer fallida. Serà el campi qui pugui.''
Tot
els estudis arriben
a la mateixa conclusió: l'escalfament global és una amenaça
potencialment ignorada per tota la humanitat, pel fet que gairebé el
99% de la població gira la cara respecte l'esclafament
global, el planeta acaba
destruint-se ja sigui per
l'augment de enfermentat que
porta aquest fenomen (totes provinents dels oceans i mars) o per
l'augment del nivell del mar per el desglaç (deixant
països sencers sota l'aigua)
Molt bé. El plantejament és perfecte, la quantitat i qualitat de la informació també. Les imatges triades també. No us puc posar el 10 pels nombrosos problemes d'ortografia i mecanografia (heu de repassar les coses...). 9
ResponElimina